No sé si em resulta més difícil començar a escriure aquestes línies a partir d’un full en blanc o començar a posar notes quan vaig arrancar amb el pasdoble. Les dues vessants són complicades, van vinculades l’una amb l’altra, amb un denominador comú: l’estima per la banda.
Jo abans d’aquest projecte havia composat un pasdoble a una falla, un pasdoble a una associació del poble, l’himne a l’equip de futbol, una marxa mora per a mon pare, un pasdoble a la meua filla, una joguina musical per al meu fill, una marxa de processó per a les Tereses de la meua vida, una altra marxa de processó dedicada als patrons… sempre mirant cap al meu poble i cap al meu entorn.
Però ara era diferent, era posar-li música a 100 anys de banda a La Llosa de Ranes, pensar en tota la gent que havia passat pels faristols i per les tarimes de la banda però sense deixar de banda els companys que la formen actualment. Sempre que faig alguna composició pense en els músics que l’han de tocar, pense en la plantilla que tenim, en l’organologia. Per això, vull que penseu en aquest pasdoble com vostre, de cadascú dels qui formen part d’aquesta família bandística.
Estic segur que el dia del concert del Centenari tot eixirà molt bé però si cadascú pensa: “està composat per a mi” encara li posarem més sentiment i el resultat serà encara millor.
Jo la meua banda no la canvia per cap altra, no perquè siga millor ni pitjor, perquè és on jo m’he criat, on em van donar el primer instrument i on, un dia, em van canviar la vida. Senzillament, perquè és la meua banda.
Gràcies a tots per donar-me l’oportunitat de fer realitat els meus somnis. Tan de bo siga capaç algun dia de tornar-li a la meua banda tot el que ha fet per mi. Ara només ens quedarà mirar al futur amb l’esperança que d’ací 100 anys més la nostra banda haja continuat escrivint pàgines glorioses com les que recentment hem escrit.

DARIO GINER CLIMENT
“On les paraules fallen, la música parla”