“EL MIRACLE DE LES SOCIETATS MUSICALS VALENCIANES” Manuel Tomás Ludeña

PRIMERA CONFERÈNCIA DEL CENTENARI DE LA STAT MUSICAL DE LA LLOSA DE RANES

El passat dissabte 5 de febrer al saló d’actes del Centre Cívic va tindre lloc la primera conferència del Centenari de la Societat Musical. Manuel Tomàs va explicar en aproximadament una hora la seua visió sobre les societats musicals valencianes i l’autèntic miracle que constitueix. Segons va dir, fa dos cents anys, en el cas d’algunes i cent anys altres, va començar un moviment associatiu dels braços de gent humil, treballadors del camp i del món rural, en molts pobles de la Comunitat Valenciana. Sense ajuda de cap tipus, solament amb el seu treball i la seua aportació econòmica van anar creant les societats musicals, les primeres entitats en cada poble on es podia fer música i cultura. A més per ells era la seua segona casa i van fer créixer entre la gent el sentit de pertinença. Avui som 540 Societats Musicals que tenen entre totes ells més socis que el Reial Madrid o el Barça.

Tomàs, natural de Llíria va recordar els seus inicis a la seua banda, la Unió Musical de Llíria, «la millor» va dir orgullós. Era de família humil i li van donar l’oboè, instrument que segons va comentar mai els seus pares li l’hagueren pogut comprar. Allí va aprendre a conviure amb gent de diferents edats, professions, opinions polítiques… però que a l’entrar a l’assaig deixaven tots eixes diferències a la porta per formar un equip, un conjunt en el que intentaven tots fer la millor música. On les persones majors, encara que no eren professionals, inculcaven els valors de la disciplina, el respecte, la tolerància i eren un exemple per a tots els músics nous que entraven a la banda. Gràcies a la seua banda va poder viatjar al llarg del món; Holanda, Mèxic, Japó… Per tot açò va afirmar «m’apeteix tornar-li a la música tot el que m’ha donat».

Les societats musicals valencianes, al seu parèixer, van pioneres en molts aspectes. A partir dels anys van ser les primeres en exportar els millors músics de vent a les primeres bandes i orquestres que començaren a formar-se al nostre país, així com també els primers professors de Conservatori. Va contar l’anècdota de que quan treballava al Conservatori de Gijón es parlava valencià perquè tot el professorat de vent era de la nostra terra.

Altra de les introduccions que van fer moltes societats musicals va ser formar dins de les seues entitats orquestres de corda i això també ha fet que hi haja grans músics valencians d’aquestes especialitats.

Les societats musicals han de tindre clares les tres principals vessants, va explicar, el seu Projecte Cultural, el seu Projecte Educatiu i el seu Projecte Social i potenciar els tres aspectes per a que units facen que l’entitat siga sòlida. El músic aficionat ha de tindre una gran consideració. És molt important el músic professional perquè aporta nivell, els estudiants perquè aporten il·lusió i els aficionats perquè aporten cohesió, treball i passió.

El futur a les bandes es presenta, segons la seua opinió, espectacular si som capaços per una banda d’avançar cap a la professionalització de la gestió i per altra millorar en la innovació educativa a les nostres escoles de música.