Des d’aquesta plataforma que em brinda la societat musical, he volgut escriure unes paraules per acomiadar-me, de la que ha sigut la meua casa, i ho seguirà sent, l’Escola de Música.
Estic segur que a partir d’ara, amb un nou rumb, aquesta escola tindrà la força dels aires renovats i de noves idees que donaran un altre impuls, si cap més fort, i que de segur li vindrà molt bé.
Cal mirar 13 anys cap enrere, cal recordar els inicis. És en aquest punt on he d’agraïr al nostre president, a José Javier, la confiança dipositada en mi per posar-me al front de l’escola, una confiança que mai va minvar, que mai va defallir. Recorde eixe moment perquè encara no teníem l’edifici de Pintor Dies, teníem la infraestructura allotjada entre els murs del col·legi Crist del Miracle. I teníem les oficines a un dels xalets dels mestres (com es deia antigament).
En aquell moment vaig agafar el testic d’un amic, de Marcel Estornell, una persona preparada que va aconseguir gran nombre d’alumnes i, amb talant i talent, fer l’escola gran, per nombre d’alumnes i per qualitat. No va ser gens fàcil el primer curs, tot era nou, en un hàbitat gens còmode però amb ganes de continuar la tasca. Gràcies Marcel, perquè des que te’n vas anar, t’has interessat i has entès que els companys estem per ajudar-nos, saps que estic a la teua disposició per al que necessites.
Poc a poc les coses van anar assentant-se, van anar cap al seu lloc, sempre amb les limitacions dels horaris (no teníem quasi marge de maniobra), estàvem sotmesos al “tempo” que ens marcaven (i gràcies que ens deixaven estar allí). Estaré sempre agraït a la direcció del centre i a l’ajuntament.
Després va arribar l’estrena del nostre edifici. Un edifici envejat per les societats veïnes, per tots els que el visiten i que és un luxe per a un poble com el nostre. En les seues instal·lacions s’han forjat grans projectes, s’han format grans músics i s’han fet un gran nombre d’activitats dirigides a la formació de molts xiquets vinguts de tot arreu d’Espanya.
I és en aquest punt que cal recordar que durant aquest període, concretament a l’any 2011 i 2014 la Societat Musical de La Llosa de Ranes va tocar sostre. Van arribar els premis, ni més ni menys que 4 primers premis amb 4 mencions d’honor consecutives. Què poques bandes del món poden dir açò. Per això cal felicitar a l’equip docent de l’Escola de Música, perquè també són part fonamental d’aquestos èxits.
La meua idea sempre ha sigut anar introduïnt professorat del poble, entenc que sols així s’aconsegueix la màxima implicació dins de la societat, perquè estar implicat no és sols tocar als concerts, hi ha molts altres actes que s’han de fer per poder presumir de societat. Parle dels actes de carrer i del voluntariat, perquè sols amb tot això, amb els fets i no les paraules cadascú pot sentir-se devanit de la seua societat musical. Enhorabona als meus companys perquè sense ells tot aquest entramat se’n vindria avall.
Vull dedicar també aquestes paraules a tots els alumnes que han passat per l’Escola en tots estos anys, i a les seues famílies, perquè són les que l’han sustentada i les que nodreixen de gent jove i renovada la nostra banda simfònica.
I, per últim, em deixe la part més important, agraïr a la meua família el seu recolzament sempre, en els moments difícils, quan tornes a casa i has tingut un mal moment, quan ho has fet bé i algú ho reconeix. Gràcies a Júlia i a Daniel, perquè estic segur que van a seguir els meus passos com a músic, amb la mateixa o més passió que jo. Gràcies a tu, Maite, perquè no és fàcil entendre a un músic, i molt més a un músic com jo. Vos estime moltíssim!!!
Bé, aquest és el breu resum que puc fer de la meua tasca com a director de l’Escola de Música “Miguel Esparza”. Sols he de dir que estaré sempre a la disposició de tot aquell que em demane ajuda, ja siga perquè necessite classes teòriques de qualsevol disciplina, ja siga perquè necessite qualsevol cosa de l’arxiu, com a col·laborador en la futura biblioteca de la societat, per formar grups i acompanyar qualsevol cerimònia i de tot allò que necessiten de mi. Mai m’he negat a ajudar, sempre he trobat temps i així ho seguiré fent.
Ànim a la nova direcció de l’Escola encapçalada per Ana Pascual, molta sort. Estic segur de que “la meua casa” està en les millors mans i també la meua “família”. Un abraç a tots.
DARIO GINER CLIMENT
Un apassionat de la música i de la seua banda
Societat Musical de la Llosa de Ranes 