Novembre ens obri un ventall d’infinites possibilitats musicals com concerts, activitats pedagògiques, xarrades, reflexions… amb la finalitat de ressaltar allò que els músics fem habitualment durant l’any. Aquest hàbit, junt amb l’evolució de la nostra societat, fa que ens siga difícil recordar o explicar als més joves, les arrels de les societats musicals.
I és que diuen que: “En la vida has de saber dues coses: una és on vas i l’altra d’on vens”.
Les bandes, generalment, sorgiren d’un grup de gent amateur que un dia qualsevol va decidir fer música de manera conjunta. Amb les ganes d’aprendre i amb pocs recursos econòmics, buscaren un Mestre que els poguera guiar de forma col·lectiva, i a més a més, de forma individual amb seu instrument. Si en aquest moment algú és pregunta qui pagava al Mestre, doncs la resposta és entre tots els músics, com encara passa hui en dia amb moltes formacions musicals que hi ha al nostre territori. Aquest moviment col·lectiu va ser tan fort i generalitzat, que amb la insistència d’alguns i la voluntat d’altres, va començar a arribar suport econòmic de les institucions. Amb molt d’esforç i una evolució lenta que vaig a ometre, arribem a l’actualitat on tenim aquell grup de gent amateur que ara és una societat musical amb una escola de música per especialitats, és a dir, un professor per a cada instrument i amb una banda de música, dirigida per un Mestre que és remunerat, generalment, per la societat.
Com a músic, no sols devem plantejar-nos què ens aporta la societat musical a cadascú de nosaltres, sinó també què aportem nosaltres a esta institució. Personalment crec que ha d’haver un equilibri entre ambdues aportacions perquè el funcionament siga beneficiós per a tots. D’aquesta forma, aquelles persones que pensen que sols són ells els que aporten a la Societat, ho fan, tal vegada, pel desconeixement de no saber d’on venim, entre altres coses.
En el nostre cas, sabem cert que durant aquest any hem brindat al poble una paleta de concerts variada i preparada des de la màxima il·lusió, recordant amb estima el concert sacre amb el projecte “The Armed Man” i el recent concert amb el solista internacional Eric Miyashiro. Per altra banda, m’agradaria agrair l’esforç dels músics per tirar endavant una de les obres de major dificultat que hem tocat: la Simfonia Concisa de Salvador Brotons.
Amb les noves incorporacions d’Albert Cucarella Pereira, Alfred Cucarella Pereira, Blanca Aparicio Pla, Carmen Martínez Ballester, Claudia Conca Roselló, Claudia Martínez Feo, Martina Pascual Revert, Mireia Aznar Sanfélix, Mireia Boscà Miñana, Vega Benet Zorraquino i Vicent Tormo Aznar, als que aprofite per donar l’enhorabona, tant a ells com als seus familiars, esperem seguir oferint la nostra millor versió al poble de la Llosa de Ranes.
Bona Festivitat de Santa Cecília!
Rafael Grau Vilar
Societat Musical de la Llosa de Ranes 