Reflexions d’un membre de cor

Santa Cecília’17

Per a poder expressar els meus sentiments cap a la nostra Societat Musical i els seus membres em quede curt de paraules, però això no em causa cap angoixa, perquè és en aquesta situació on entra la música. Eixe art diferent i especial a la resta d’arts…
Som privilegiats. Sí, cadascú de nosaltres som especials, ens han fet el regal més preuat que es pot fer a l’ésser humà: som músics. Expressem sentiments a nivells sensorials i sentimentals superiors a la resta del món. Connectem entre nosaltres i amb el públic sense necessitat de paraules.
Som como eixe estoig de 100 retoladors que ens regalava el pare Noel, que no sabíem per quin començar i ens faltaven fulls per a emplenar-los amb una explosió multicolor, però cada color era tan important com el del costat. En uns dibuixos ressaltàvem el blau cel, en altres el roig passió, però sentiem que els necessitàvem tots. Així és com jo percep a la nostra Societat Musical. I quina sort, quina enorme sort ser un color d’aquest estoig.
Us he d’agrair tantes coses, tants moments màgics i tanta estima en els moments dolents… Em sent un més des del primer dia, i en aquestos anys que estic amb vosaltres m’heu ensenyat i m’heu donat tant, que ara em toca a mi tornar un poquet del que he rebut. I quina millor manera que amb un concert solista com el que interpretarem, el gran Gershwin amb la gran banda de la Llosa. Mai em tornarè a veure en una situació com aquesta. I com no, gràcies a vosaltres, al meravellós President que tenim, i al director que tan bé està portant els ideals d’aquesta Societat.
I pense en la paraula “solista” i no acaba de convéncer-me. Solista…. més bé podria ser el pinzell d’un pintor que traça amb precisió les línies de la seua pròxima obra mestra, o la ploma de l’escriptora que crea móns fantàstics que fan somniar el lector… Sí, això m’agrada més que solista.
És la primera vegada que m’enfronte a un repte d’aquesta envergadura i no sé com eixirà, però us assegure que em deixaré la pell i el cor el 25 de novembre en el nostre auditori, i serà la meua manera de dir-vos: gràcies, moltíssimes gràcies per fer-me viure experiències molt per damunt del món terrenal.

Pau

Anuncios