Més que tòpics

Podríem caure als mateixos tòpics de tots els anys, i dir que Santa Cecília és una festa on es culmina un any ple de treball i sacrifici i on les noves generacions de nous músics formats a les diferents escoles de música entren a formar part d’aquesta gran família. Tots els que alguna vegada han escrit açò o alguna cosa pareguda tenien tota la raó del món.


També podríem caure als mateixos tòpics i pensar que el concert de Santa Cecília és ún dels concerts més especials; un concert on, ja des de fa anys es dóna l’oportunitat als músics de la banda gran a mostrar el seu talent per lluir-se fent una peça com a solista. Quanta raó tenia el que va escriure açò perquè no hi ha res més gratificant que sentir les mirades del públic, el patiment dels companys per si t’enganyes i l’aplaudiment quan acabes i la cosa ha eixit mitjanament bé.


Però jo aquest any no vaig a parlar de cap d’aquestes coses. Ja sé que en altres ocasions ja ho havia fet però aquest any no és una “Santa Cecília” qualsevol. Per a mi, és la més especial i, per això, aquest escrit va dedicat als pares i a les mares.


Els pares i les mares, els que són músics i els que no, són l’entorn més directe dels músics, aquells que donen suport des del principi, econòmic i emocional i que t’animen quan les coses van malament i són els més fidels seguidors dels èxits que, poc a poc, vas aconseguint. Estarem tots d’acord en que no són sols els que planxen les camises. Ells no saben si eixa nota l’has desafinada, no saben si el passatge t’ha eixit net o cal millorar-lo, sempre veuen la botella mig plena, amb optimisme i, a poc que t’esmeres, es deixaran les mans aplaudint-te.


Enguany tinc el plaer de ser un d’ells, un pare orgullós i devanit de tindre una filla músic. I, afortunadament, a la meua banda hi ha més músics que han passat per açò. I és que, compartir escenari amb un fill o una filla és fantàstic, almenys per a mi. Estic pensant en molts companys que ara mateix m’estan entenent perfectament.


Els pares i mares que no heu tingut l’oportunitat de compartir escenari amb els vostres fills, no passa res, des de baix els podeu aplaudir i recolzar igualment. Ells, des de dalt, notaran el vostre alè incansable. No deixeu mai d’estar al seu costat.


Per a tots en general, la millor inversió que podeu fer pels vostres filles és donar-los una educació musical, apuntar-los a música. Eixe aprenentatge quedarà ahí incrustat per a tota la vida. Cal fer de tot, futbol, gimnàstica, tennis, qualsevol esport, anglès, dibuix… però, sobretot, cal fer música.


Enhorabona als qui entraran a formar part de la banda simfònica a partir del proper dissabte 27 de novembre i enhorabona als seus entorns (pares, mares, iaios, iaies, germans…) per estar ahí i per permetre que aquesta maquinària musical no pare mai.

Els tòpics són això, tòpics, però quanta raó tenen!!!

DARIO GINER CLIMENT
Un pare orgullós i feliç