Després d’haver llegit als dos grans referents de la nostra banda, el president i el director, poc em queda a dir de nou, però sí que volia donar la meua opinió sincera des de dos punts de vista.
El primer punt de vista, com a músic, és la mateixa que segurament tenen tots, la del fet que hem aconseguit ser molt grans, però encara no ho hem acabat d’assolir, d’assaborir, d’entendre i de comprendre. La fita del darrer certamen (més enllà de puntuacions dubtoses) ens ha elevat al sostre que qualsevol banda i qualsevol poble amb les característiques del nostre, seria incapaç d’aconseguir. Encara no som conscients, per això cal donar una ullada a les dues bandes que ens han acompanyat al Palau de les Arts de València.
L’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixò sempre ha aconseguit el primer premi en la màxima secció, fóra primera o especial al Certamen Provincial de Castelló i, a més, té més de 150 músics federats per a una població de més de 32.000 habitants. En total, 18 primers premis als diferents certàmens als que ha acudit la contemplen.
La Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, fundada el 1860, compta amb una plantilla de 143 músics, gran part d’ells professionals i que fan la seua tasca fora del seu poble. Només des de l’any 2000 han guanyat el primer premi al Certamen provincial d’Alacant 10 vegades i al Certamen de la Comunitat Valenciana 5 vegades.
Tot aquest palmarès queda reduït a cendra, quan escoltes aquestes bandes i escoltes la nostra, amb el criteri d’un director que sap entendre el discurs musical com ningú i amb un president que ens ha portat amb el seu caràcter pacient i dialogant, a les més altes cotes en l’àmbit institucional com a societat respectada i admirada.
També vull agrair l’esforç als meus companys, als qui van a assajar més i als qui van menys, als qui no van tot el que voldrien, perquè han de treballar, o perquè han d’estudiar, als qui han de callar quan els passatges així ho requereixen, als qui han de solucionar els passatges més exigents de cada partitura i als professionals que tenim repartits per tot arreu de la geografia espanyola (i d’Europa, eh, Marcel?) i que també estan ahí quan se’ls demana ajuda.
El segon punt de vista és com a director de l’Escola de Música “Miguel Esparza”. En aquest moment, l’escola està remuntant el vol, pel que fa al nombre d’alumnes matriculats després d’uns anys de mancances provocades per motius com ara la crisi, o la ubicació al Col·legi Públic de la nostra escola per les obres a l’edifici actual de la Societat Musical. Eixos alumnes viuen amb il·lusió la possibilitat de formar part en un futur immediat d’una gran banda. Ja fa algun temps que veig les cares dels xiquets, les cares dels pares i les mares, de les iaies quan els esperen a l’eixida, tots els comentaris que escoltes i la predisposició a col·laborar quan els demanes qualsevol cosa. Tot això ens ompli d’orgull i ens fa entendre que les coses s’estan fent bé.
No vull oblidar-me dels professors, molts d’ells del poble, perquè eixe és l’objectiu principal de l’escola, acollir als músics de la nostra banda quan obtinguen la titulació corresponent i oferir-los un lloc de treball amb nosaltres. Per això vull fer especial menció a Ana Pascual (professora de Preparatori), Mª Teresa Tomàs (professora de Flauta), Itziar Grau (professora de Jardí Musical), Juan José Gallego (professor d’Oboè) i Francisco Manuel Tortosa (professor de cor i de trompeta), a tots ells gràcies pel treball i la dedicació.
Ja per finalitzar i, ja que estic a l’àmbit acadèmic, mostrar també el meu agraïment a Juan Manuel Estrela, treballador a l’administració i que demostra la seua vàlua quan estàs colze en colze amb ell. I, per descomptat, em sume al comentari de Paco en valorar la labor de Pepe Rodríguez, ara que estic amb la seua ajuda informatitzant l’arxiu musical he comprès com de difícil seria escometre aquesta feina si ell no ho haguera tingut tot tan organitzat.
En definitiva, gràcies a tota la massa social que mou aquesta societat musical i a tots aquells que formen part de l’engranatge i que ens porten al que seria el punt culminant, a la cúspide de la piràmide: La música que ix dels nostres instruments.
Darío Giner Climent
Societat Musical de la Llosa de Ranes 