A la mateixa hora….. primer dissabte de desembre, més o menys les 10 del matí.

Pràcticament a la mateixa hora començaven a cuinar la «torrà» per a l’esmortzar i el rostit argentí que ens esperava per al mig dia. Qui no va voler el rostit….per a ell, una bona cuixeta de pollastre.
Quina manera de patir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Açò, si no heu estat…, per a nosaltres és difícil poder-ho explicar. Així que vos deixem unes imatges perquè pugueu vore el producte…. i a algunes de les persones que van suportar de manera exemplar aquell patiment.
Ahhhhh!!! …..i per la nit sopar.
Estic plorant encara de lo que havem patit, que sofriment!!
Encara sort que fins l’any que ve ja no tornarem a patir. Una a l’any i prou.