Pràcticament a la mateixa hora començaven a cuinar la «torrà» per a l’esmortzar i el rostit argentí que ens esperava per al mig dia. Qui no va voler el rostit….per a ell, una bona cuixeta de pollastre.
Quina manera de patir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Açò, si no heu estat…, per a nosaltres és difícil poder-ho explicar. Així que vos deixem unes imatges perquè pugueu vore el producte…. i a algunes de les persones que van suportar de manera exemplar aquell patiment.
Ahhhhh!!! …..i per la nit sopar.
Societat Musical de la Llosa de Ranes 