Pràcticament a la mateixa hora començaven a cuinar la “torrà” per a l’esmortzar i el rostit argentí que ens esperava per al mig dia. Qui no va voler el rostit….per a ell, una bona cuixeta de pollastre.

Quina manera de patir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Açò, si no heu estat…, per a nosaltres és difícil poder-ho explicar. Així que vos deixem unes imatges perquè pugueu vore el producte…. i a algunes de les persones que van suportar de manera exemplar aquell patiment.

Ahhhhh!!! …..i per la nit sopar.