Huí no puc… tínc assaig

Hola a tots, em dic Daniel i en ma casa es respira música. Des que vaig nàixer he viscut la música de prop i he anat creixent escoltant instruments per casa, ja siga clarinets o piano.

Des de ben menut, i seguint la tradició familiar els meus pares em van apuntar a la música i, des d’eixe moment, he tingut la sort de conèixer aquest món per dins. L’instrument que m’acompanya en aquesta aventura musical és el trombó. El camí ha sigut llarg però, no sense patiments, he aconseguit arribar a la banda gran després de passar per les bandes infantil i juvenil.

El de Santa Cecília va ser el meu primer concert oficial amb la banda gran i el dia que la banda va arribar a ma casa a recollir-me per al passa-carrer va ser molt emocionant.

Vull donar les gràcies als meus pares i a la meua germana, que sempre m’han recolzat en les dificultats i m’han ajudat a ser músic. Estic content d’encetar esta nova etapa i espere viure molts moments feliços com els que he viscut estos dies.

Visca la música i visca la S.M. de La Llosa de Ranes

Crea una web o blog en WordPress.com