100 ANYS DE MÚSICA

100 anys són molts anys. 100 anys donen de sí moltes vivències. I, així, al llarg d’aquestos primers 100 anys de vida, hem anat construint la història, una història repleta d’alegries i entrebancs que ens han portat i han aplanat el camí, conduint-nos fins a les portes de l’actualitat. I és que una banda centenària no s’entendria sense els centenars i centenars de persones i personatges que han anat passant i formant part d’ella.

Els qui tenim la sort de ser músics de cor de la nostra societat musical saben que, encara que ho vivim plenament, tan sols formem part d’una minúscula porció del pastís. I és que, des de la seua fundació, allà per l’any 1921, presidents, directius, directors, músics, socis i simpatitzants han anat omplint de música fins al darrer racó d’aquest poble. I és que els llosers i lloseres són conscients que la seua banda forma part de les seues vides, que no pot haver cap celebració ni cap festa en la que no s’inunde de música carrers i places.

Doncs, d’entre tots aquells que passen al llarg del centenari per la trajectòria d’una banda es troba el protagonista de tot aquest escrit que m´he atrevit a escriure. Aquesta persona no és altra que José Garcia Pastor, fill del poble de La Llosa de Ranes. Aquest home, amb la seu caràcter i forta personalitat, units amb la forma peculiar de dirigir els assajos, va ser un revulsiu per a la vida musical del poble. Va aconseguir ràpidament uns resultats positius en l’execució i interpretació de nous repertoris, i també en l’assistència als assajos. És de les persones que va estimular als joves a estudiar música en aquella època tan difícil.

Però no sols va deixar empremta al seu poble. També ho va fer a altres com ara a Antella, Benifairó, Xàtiva, Beneixama i, com no, a L’Alcúdia, on es va casar, va morir i on està soterrat. En tots aquestos pobles i en totes aquestes bandes ha anat deixant composicions dedicades, el que demostra la gratitud i la dedicació a la seua feina.

Al nostre arxiu hem pogut recuperar gran part de les seues obres, sobretot de l’anomenada música menor (pas-dobles, marxes i música lleugera com ara fox-trots). De totes aquelles peces en podem trobar estils molt diferenciats. Destaquen els pas-dobles militars de la primera època i composats per a desfilar (LLOSA DE RANES seria un exemple ben clar). Altres pas-dobles que hem pogut descobrir són de caire més festiu, o per amenitzar les corregudes de bous, molt de l’estil d’aquella època i que fan pensar mentre els escoltes en els típics pas-dobles de les sarsueles (MARIN DE SELGAS és també un exemple d’aquest tipus de composicions).

Per últim m’he deixat els dos grans pas-dobles de José García Pastor, EN LA MATEA i VICTORIA. El primer és un clàssic, un dels grans pasdobles que podem trobar a molts arxius de bandes. La seua estructura totalment acadèmica no amaga unes fantàstiques melodies, un elegant fort  i un inoblidable solo de flautí i de requint a duo.

VICTORIA és un pasdoble refinat, d’una execució complicadíssima per la gran quantitat d’ornamentacions que presenta. A més, ofereix un paper protagonista als instruments greus, un recurs totalment innovador per a l’època. 

En definitiva, José García Pastor és, possiblement junt a Félix Soler el primer protagonista de la història de la nostra banda i, és del tot just, descobrir i fer arribar a la gent tota la tasca i tot el llegat que va deixar en forma de partitures. Esperem acostar al gran públic la figura d’aquest gran professional que és un gran desconegut i que, no per això, va deixar de ser molt important per als inicis de la Societat Musical.

DARIO GINER CLIMENT

Un gra d’arena dins d’aquesta immensa platja de records