El diumenge 7 d’abril la nostra societat musical oferirà el tradicional concert sacre que dóna obertura a la Setmana Santa, i que cada any organitza l’Hermandat de Cofradies de la Llosa de Ranes. Aquest any no és un més, ja que el concert rendeix homenatge a un músic que va dedicar la seua vida a la seua societat musical, i amb la interpretació de L’home Armat del compositor Karl Jenkins, que conté una «Missa per la Pau al Món», la participació del Cor de la Rectoria de Ràfol d’Almunia, el Cor de la Ciutat de Xàtiva i la nostra banda simfònica, intentarem expresar tot l’afecte i el reconeixement que es mereix el nostre company Ramón Tortosa.
THE ARMED MAN – KARL JENKINS
L’home armat (Una missa per la pau) – Karl Jenkins (b 1944)
PROGRAMA
1. L’home armat 2.Crida a les oracions 3. Kyrie eleison 4. Salva’m d’homes sagnants 5. Sanctus 6. Himne abans de l’acció. 7.A la càrrega 8.Flames enutjades 9.Torxes 10. Agnus Dei 11. Ara les Armes s’han detingut 12. Benedictus 13.Millor és la Pau
Karl Jenkins (1944) va nàixer i créixer en la península de Gower, fill d’un organista local i mestre de cor. Va estudiar música en la Universitat de Cardiff i després en la Royal Academy of Music. Originalment oboista, va aprendre a tocar el saxòfon i es va establir aviat com a músic de jazz. Després va introduir l’oboè al jazz.
Com a compositor, aconsegueix combinar diferents estils de música, des de clàssica a pop, i aglutinar i combinar a les seves composicions diferents cultures.
L’home armat: una missa per la pau va ser encarregada per l’armeria real per a marcar la transició d’un mil·lenni a un altre. Reflecteix el pas del «segle més devastat per la guerra i més destructiu de la història de la humanitat» i espera amb esperança un futur més pacífic. L’home armat està dedicat a les víctimes del conflicte de Kosovo, la tragèdia del qual s’estava desenvolupant mentre es componia. Va ser interpretada per primera vegada l’any 2000 per l’Orquestra Filharmònica de Londres i el Cor Juvenil Nacional de Gran Bretanya, dirigit pel mateix Karl Jenkins.
L’obra està emmarcada en una forma de missa católica amb parts com el Kyrie, Sanctus, Agnus Dei i Benedictus, alguns dels quals s’han convertit en peces molt populars. Però el que distingeix a l’obra és la inclusió i combinació de diverses religions i cultures. La música també és cosmopolita en la seva inspiració.
NOTES AL PROGRAMA
- L’home armat
La «missa per la pau» és introduïda per una melodia d’una cançó popular francesa del segle XV tocada al flautí. El cor canta la cançó popular, que enalteix a l’home d’armes: l’home armatdeu ser temut, que cada home s’armi amb una capa d’acer.
2. CRIDA a les oracions
El cant musulmà tradicional Adhann és cantat en àrab per un muetzí des del minaret d’una mesquita per convocar les oracions.
3.KYRIE
La Kyrie Eleison (en grec significa «Senyor, tingues pietat de nosaltres») sol ser la part inicial d’una missa. Després d’una solemne introducció orquestral, el solista interpreta el tema principal. El Christe eleison, que apareix a la part B, és musicalment un episodi amb un estil bastant diferent: una peça de contrapunt del Renaixement. El cor després torna a Kyrie eleison, que escoltem novament amb algunes variacions musicals.
4.Salva’m d’homes sagnants
Les paraules ací están extretes dels Salms 56 i 59. És cantada pels tenors i els baixos del cor a cappella en l’estil d’un cant gregorià. El cant demana a Déu que siga misericordiós i els allibere dels seus enemics. La frase final, no obstantaixò, es veu interrompuda pel ritme fatídic sobtat d’un tambor que dissipa qualsevol sensació d’optimisme.
5. SANCTUS
La sensació de pressentiment continua en aquest apart, la qual tradicionalment és una de les seccions alegres de la missa en llatí. La percussió i el metall es combinen per a donar una sensació d’acumulació militar, subvertint bastant el cant esperançat del cor de les paraules tradicionals del sanctus.
6. Himne abans de l’acció
En aquest moviment, la gent s’està preparant per a la guerra i els soldats es preparen per al sacrifici definitiu.
7. A la Càrrega!
Les trompetes I els tambors agiten els sentiments marcials. La major part del text és una estrofa de l’Oda de John Dryden per al Dia de Santa Cecília, però això s’interromp mitjançant les paraules «Que beneït és el que mor pel seu país». Aquestes paraules són una traducció solta del citat sentiment patriòtic del poeta romà Horaci: És dolç i apropiat morir pel seu país. Durant la Primera Guerra Mundial, aquestes paraules es van convertir en una espècie de lema, referit pel poeta antibèl·lic Wilfred Owen com «la vella mentida».
Els crits s’escolten al final a mesura que la batalla es compromet. Després d’un període de silenci zona l’últim missatge mitjançant la trompeta.
8. Flames enutjades
Aquest moviment conté un text del poeta japonès Toge Sankichi, que reflexiona sobre els efectes de la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima el 6 d’agost de 1945. Introduït pel toc de campanes i marcat “Llagrimós”, aquest moviment, liderat pels solistes,transmet un sentiment de tristor.
9. Torxes
Aquest moviment es basa en l’epopeia hindú Mahabharata, en la qual es descriu el destí dels animals atrapats en la guerra.
10. AGNUS DEI
Després dels traumes de la guerra, aquest moviment porta l’esperança de la pau.
11. Ara les Armes s’han detingut
Un solitari supervivent plora la mort d’un amic a la batalla. El text va ser escrit per Guy Wilson.
12. BENEDICTUS
Aquest moviment és presentat pel corn anglès amb molta serenitat, i es basa amb les paraules de la Missa Llatina: «Beneït és el que ve en nom del Senyor». La pau du alegria, però després d’un explosiu Hosanna torna l’ànim de la serenitat.
13. Millor és la pau
El moviment final comença tornant a la música inicial expressant un sentiment totalment diferent, concretament amb paraules de Thomas Malory diu: «Millor és la pau que sempre la guerra». El cor tornarà a les paraules que l’Home armat amb un breu “fugatto”, abans d’oferir «Una millor pau» d’una forma lleugerament diferent.
La «missa per la pau» acaba, amb un himne que utilitza paraules del Llibre de la Revelació. Els instruments de vent i la percussió de sobte es mantenen silenciosos i l’himne es canta sense acompanyar-se. ‘Déu netejarà tota llàgrima, i no hi haurà més mort, ni tristesa ni plor, i no hi haurà més dolor.’
Notes al programa de Stuart Brown
CORS PARTICIPANTS
COR DE LA RECTORIA
Fundat al setembre de 2005 i amb seu a l’Auditori Municipal del Ràfol d’Almúnia (Alacant), desenvolupa des dels seus inicis una destacada activitat musical a la Comunitat Valenciana participant en diferents festivals i cicles de concerts. Des de 2012 ha clausurat totes les edicions del Festival Internacional d’Orgue de Pedreguer i des de la seva creació en 2008, és el corresident del cicle de concerts Música Sacra a la Rectoria, on ha interpretat obres com: Funeral Music of Queen Mary de Purcell, Gloria de Vivaldi, Magnificat de Durant, Missa Sancti Joannis de Deo d’Haydn, Messe núm. 2 de Schubert, Messe Solennelle de Franck o Requiem de Fauré,entre altres.
De 2013 a 2015, manté una estreta col·laboració amb el compositor britànic Gordon Lawson,realitzant l’estrena absoluta de dues de les seves obres: “Ave Verum Corpus” per a soprano solista i doble cor i “Laudi alla Vergine Maria” per a cormixt i òrgan. Les dues partitures estan publicades per l’editorial Fagus-Music.com.
En 2014 és convidatals concerts participatius organitzats per l’Orquestra Filarmoníca de Madrid a l’Auditori Nacional, interpretant la 9a simfonia de Beethoven sota la dirección de Pascual Osa i Carmina Burana de Orff al costat de l’Orfeó Donostiarra. Durant la temporada 2015/16, en commemoració de la seva 10° aniversari, realitza una gira de concerts per la Marina Alta amb l’espectacle Una nit a Broadway, amb gran èxit de públic i crítica. Al maig de 2016 actua amb l’Orquestra Filarmoníca en dos concerts en el Teatre Principal d’Alacant amb música de John Williams. Des de la temporades 2016/17, col·labora assíduament amb diferents Bandes de Música en programes de Sarsuela, Bandes Sonores i Musicals.
Participa anualment en la Campanya de Difusió de Música i Teatre de la Diputació d’ Alacant i és membre de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana FECOCOVA. Des de 2017 organitza, al costat de l’organista Josep Vicent Giner, el projecte coral participatiu La Veu i l’Orgue. Està dirigit des de la seva creació per Jaume Morell.
DIRECTOR: JAUME MORELL
COR CIUTAT DE XÀTIVA
Està format per uns 20 coralistes, tots ells membres que treballen amb il·lusió i amb esforç per portar endavant la tasca que, des de la seva formació es va proposar el Cor. El seu primer objectiu és organitzar els concerts i actes del conveni amb l’ajuntament de Xàtiva per al llarg de l’any: concert de Música Sacra en Setmana Santa, participació en Carrers d’Art, participació en el Corpus, l’organització del “Festival Coral Ciutat de Xàtiva” el qual es realitza el primer cap de setmana d’octubre on participen diferents cors de la Comunitat i el concert de nadales en les festes de Nadal i Any nou. Este objectiu ha permés al Cor tindre un treball continu al llarg de tot l’any per a poder complir amb estes dates i, a la vegada, poder oferir el seu treball en altres poblacions valencianes i de fora de la nostra comunitat.
El Cor “Ciutat de Xàtiva ” va ser fundat en abril de 1996, constituint-se com una Associació Cultural, amb la pretensió de difondre la música Coral i apropar-la a la gent.
A més de la programació estable, el Cor ha oferit concerts amb nombroses poblacions de dintre i fora de la Comunitat Valenciana com a Amposta, Almendralejo, Palència, Càceres, Badajoz…
Ha participat en els següents concursos: XXIV Certamen Nacional de Nadales i Polifonia “Villa de Rojales“, obtenint el Tercer Premi; I Certamen Coral “Rotary Club“ de L’Eliana on va guanyar el Primer Premi; XLIX Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia on va obtenir el “Premi Nacional Patronato del Certamen” Torrevieja.
El Cor Ciutat de Xàtiva ha interpretat obres de diferents estils i èpoques respectant la polifonia a quatre veus i amb especial interés per la pròpia tradició musical i la d’altres països. Al capdavant d’aquesta formació vocal es troba el seu director Francisco M. Tortosa, que junt als membres del cor es troba centrat en l’estudi i interpretació del repertori modern i més actual.
DIRECTOR: FRANCISCO TORTOSA
Societat Musical de la Llosa de Ranes 