Programa del Concert de Música Sacra’17

Concert de Música Sacra

Concert patrocinat per la Junta de Germandats i Confraries de la Llosa de Ranes

DIMECRES 12, D’ABRIL a les 22:00h

AUDITORI MUNICIPAL

Banda de la Societat Musical de la Llosa de Ranes
Rafa Grau Vilar, director

 

 


CONCERT MÚSICA SACRA 2017

Programa

1a Part

 

  1. Hiniesta Coronada (Marxa de Processó) à José Albero
  2. El Ocaso de los Dioses (Marxa Fúnebre) à Richard Wagner
  3. Rimaq (Marxa de Processó) à Darío Giner Climent
  4. “El Sacristán” – La Pasión de Benjamín (Preludi) à Gaspar Á. Tortosa Urrea
2a Part

 

  1. La Sangre y la Gloria (Marxa Fúnebre) à Alfonso Lozano
  2. “Mort a Venècia”- Adagietto (5a Simfonia) à Gustav Mahler / arr. John Glenesk Mortimer
  3. Xúquer (Poema Simfònic) à José Grau Benedito
    1. Andante – Allegro
    2. Andante Religioso – Allegro

 

 

 

NOTES AL PROGRAMA

HINIESTA CORONADA

Marxa de processó de Setmana Santa composta per José Albero Francés en l’any 1974. Va ser dedicada a la “Real e Ilustre Hermandad Sacramental de la Immaculada Concepción, Franciscana, Primitiva y Cisterciense Cofradía de Nazarenos de la Piedad de Nuestra Señora, Santísimo Cristo de la Buena Muerte, Santa María Magdalena y María Santísima de la Hiniesta Dolorosa y Gloriosa Coronada” (Sevilla).

EL OCASO DE LOS DIOSES

Aquesta marxa fúnebre composta pel compositor alemany Richard Wagner apareix a l’última de les quatre òperes que componen el cicle de l’Anell del Nibelung. Aquest cicle va ser estrenat al Festival de Bayreuth el 17 d’agost del 1876.

El tema de l’obra és èpic. Tracta sobre les baralles i enfrontaments dels déus, herois, i diverses criatures mítiques, al voltant de la possessió del màgic Anell que atorga el poder de dominar el món sencer. El drama i la intriga s’estén al llarg de tres generacions dels protagonistes, fins al cataclisme còsmic del final de Götterdämmerung.

L’argument com dèiem abans, gira al voltant d’un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberich usant l’or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l’anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seues pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L’heroi Sigfrid aconsegueix l’anell, tal com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l’anell al Rin. Els déus són destruïts.

La marxa fúnebre interpretada és per a l’heroi assassinat Sigfrid. Els redobles del timbal, marquen el desenvolupament de la peça des del principi i li confereixen un to tràgic. Aquesta marxa no sols és el retrat de l’heroi sinó també és un resum del cicle de l’Anell. Ens compta el final de la vida de Sigfrid i l’imminent enfonsament del món dels Déus.

RIMAQ

Marxa de processó del compositor Darío Giner Climent, dedicada a uns amics de l’autor el qual intenta recrear i al mateix temps apropar la distància de la seua terra natal que han hagut de deixar per trobar la seua vida desitjada.

Etimològicament empra el seu nom del vocable “quechua” que dóna nom a un dels rius de la capital del Perú però també a la vessant on es situa geogràficament la ciutat de Lima. El seu significat deriva del verb rima, que significa “parlar” i fa referència a un Oracle pre inca instal·lat al voltant de la ciutat.

És una marxa regular més bé lenta que presenta uns temes que busquen la combinació dels girs melòdics sud-americans més tradicionals amb una harmonia més actualitzada. El tema central d’aquesta marxa prové de l’obra teatral “Dones d’aigua, hòmens de fang”, del mateix autor.

“EL SACRISTÁN” – LA PASIÓN DE BENJAMÍN

Aquest preludi per a banda simfònica va ser compost en 2016 pel compositor de Villena, Gaspar Ángel Tortosa Urrea. L’obra gira al voltant de la utilització d’un leitmotiv, tema musical o motiu recurrent exposat a una forma de tema i variacions. Aquest leitmotiv fa referència a la figura del Sagristà. El compositor tracta a la seua obra de transmetre tots els estats d’ànim pels que passa el protagonista a les diferents celebracions litúrgiques.

Els recursos musicals emprats s’utilitzen depenent del moment de l’estat anímic del protagonista, per exemple l’ús de l’escala enigmàtica en un moment de misteri, l’escala hexàtona en el moment del “con fuoco”, la pedal de tònica al “grandioso” o un pas per un llenguatge típic de l’època barroca al “con brio”.

La gran passió de Benjamín ha sigut ser el Sagristà de l’església de Santiago de Villena durant 50 anys. Aquesta obra ha sigut creada tenint sempre present el gran valor personal i humà d’aquest ciutadà de Villena, Benjamín Micó Mora.

LA SANGRE Y LA GLORIA

Marxa de processó de Alfonso Lozano Ruiz, finalitzada al mes d’agost del 2009 i dedicada a “La Hermandad del Cister (Sangre)” de Còrdova. Carregada de solemnitat, la seua originalitat i valor musical ha sigut reconegut per les bandes de música sent en l’actualitat una de les marxes més interpretades tant a Còrdova com fora d’ella.

“MORT A VENÈCIA”- ADAGIETTO (5A SIMFONIA)

La Simfonia número 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1902, és una de les seues obres més conegudes i més executades arreu del món. Està estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos últims moviments).

Aquesta simfonia va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic, a causa del seu caràcter innovador, que trencaven els motlles d’un simfonisme deutor del Romanticisme. Actualment ja és un clàssic i la seua Simfonia núm. 5 és una de les seues obres més conegudes, amb un cèlebre Adagietto immortalitzat pel director de cine Luchino Visconti en el seu film “Morte a Venezia”.

XÚQUER

Xúquer (Premi Mestre Villa 2006), és un poema simfònic compost pel compositor d’Alzira José Grau Benedito basat en la “Pantanà” de 1982, el més gran i calamitós allau d’aigües que ha conegut la Ribera del riu Xúquer (València), en la nit del 20 octubre 1982 i la matinada del 21, quan la presa de Tous, situada en el curs del riu Xúquer, es desbordava pels pobles i terres de la Ribera. En dos moviments, l’obra comença amb una alba sobre el riu Xúquer, el discórrer de les seues aigües, l’inici d’una pluja que derivaria en torrencial, la posterior ruptura de la presa i la inundació que va suposar. Durant tota l’obra alternen moments cantabiles, de meditació amb altres de molta tensió.

Després d’una introducció, apareix el tema del riu Xúquer en el compàs 29 del primer moviment, les tres primeres notes són el leitmotiv de l’obra (G – D ‘- E’). En el piu animatto del compàs 68 comença la pluja que derivaria en torrencial. Els cromatismes del compàs 84 i següents descriuen l’amenaça de ruptura de la presa, en combinació amb moments cantabiles porten al compàs 124 on es descriu el caos, nerviosisme i incertesa que es respira en els moments previs a la ruptura de la presa.

Al compàs 169 és moment de meditació, però prompte arribaran terribles notícies. El clúster dels compassos 211 -212 anuncia que la presa s’ha ensorrat, Tuba i Fagot inicien un cant de meditació, el qual derivarà en desesperació. En aquest primer moviment es poden escoltar alguns efectes, com la pluja torrencial o el “bando” de Protecció Civil proporcionat per Alfonso Rovira, que conté el text, el qual se sentia per ràdio el 20 d’octubre de 1982:

“Atención. Gobierno civil de Valencia y la Junta de Protección Civil ruegan a todos los vecinos de los pueblos próximos al embalse de Tous abandonen sus hogares marchando en familias agrupadas y sin usar vehículos hacia los lugares más altos de las inmediaciones. No es aconsejable refugiarse en edificios altos. Deben llevar mantas y abrigo a ser posible sin preocuparse de alimentos. Los pueblos que deben evacuarse rápidamente son Alberique, Antella, Gavarda, Somacárcel, Alcántara del Júcar y Rotglà. En alerta, sin evacuar, deben quedar prevenidas las poblaciones de Játiva y Alzira.”

 

El segon moviment comença amb el so d’un helicòpter seguit d’un errant religiós que evoca la visita a la ciutat d’Alzira de Sa Santedat el papa Joan Pau II el dia 8 de novembre. Una altra important visita és la que realitzaven els reis Joan Carles i Sofia, simbolitzats amb un fragment de l’Himne Nacional entonat per trompetes, trompes i fiscorns. L’obra acaba amb una marxa que simbolitza la mirada al futur i superació d’aquesta comarca de la Ribera del Xúquer.

 

Anuncios