91 Aniversari de la Societat Musical de La Llosa de Ranes

La nostra Societat Musical celebra el proper dissabte 12 de maig a les 20:00 i a l’auditori Mestre Vicent Tortosa, el seu 91 aniversari fundacional, amb un Concert Extraordinari, en el que comptarem amb la participació de la Banda Simfònica de la CIUM de Genovés.

En la primera part del concert escoltarem a la Banda de la CIUM Genovense i que ens interpretarà el següent repertori:

I

La Calesera (P.D.) – Francisco Alonso

Fiesta Mediterranea – Manuel Lillo

Imatges a contrallum – Teo Aparicio-Barberán

I) L´alt de la Creu

II) Un instant pel record

III) Font que de continu manes

Mestre-director: Juanjo Gallego Montell

NOTES AL PROGRAMA

Fiesta mediterranea – Manuel Lillo

Obra d´obligada interpretació al XXXVI certamen provincial de la Diputació de València, en la seua primera secció.

 En moltes poblacions del litoral mediterrani, les festes patronals consisteixen en unes lluites simulades entre uns veïns disfressats de moros i altres de cristians. Aquestes festes es desenvolupen durant diversos dies, amb gran malbaratament d’imaginació en la vestimenta, música i estrèpit de pólvora. Aquests esdeveniments, al voltant de les dates en què se celebra la festivitat del Sant Patró local, coincideix n amb l’estació estiuenca en sentit ampli, és a dir, d’abril a setembre. Aquesta fantasia està composta sobre les impressions observades en aquestes festes en localitats llevantines com Xixona, Villena, Sant Vicent del Raspeig, Alacant, etc. Es va estrenar a Alemanya per la Jove Orquestra de la Unió Europea el 1998, dirigida per D. Jan Cober. A Espanya, la primera vegada que es va interpretar va ser al parc madrileny del Retiro l’11 de juliol de 1999, a càrrec de la Banda Simfònica Municipal de Madrid, sota la direcció de D. Joan Foriscot Riba.

Imatges a contrallum (2a simfonietta per a vents Op. 95) – Teo Aparicio-Barberán

Esta segona simfonietta és una peça d’encàrrec de la CIUM de Genovés per commemorar el 125 aniversari de la seua fundació. Està dedicada al poble de Genovés, a la seua societat musical i a tots i cadascun dels seus músics, i serà la peça de lliure elecció al certamen el proper dia 19 de maig.

L’Alt de la Creu

El primer moviment de la simfonietta, tracta d’endinsar-nos la sensació d’amplitud i majestuositat que es pot contemplar des d’este paratge del nostre terme. Després d’una brillant fanfàrria introductòria, amb la que comença la peça, apareix el primer tema. Una expressiva melodia carregada de nostàlgia i candidesa, que serveix per començar el nostre viatge musical.

Un instant pel record

125 anys d’història significa que han sigut moltes les persones involucrades al dia a dia d’esta societat musical. Molts d’estos músics, entregats i esforçats durant anys, han col·laborat amb la seua il·lusió i treball a que la banda és superara poc a poc. La música d’este segon moviment està dirigida on més calat té el seu missatge: al fons dels nostres sentiments. El oient pot evocar els seus records més entranyables i deixar-se portar per la màgia de la música, capaç d’arribar on les paraules no apleguen.

Font que de continu manes

El tercer moviment és una al·legoria al continu de-venir de l’activitat musical al Genovés al igual que en molts pobles de la nostra comunitat valenciana. Tanmateix com l’aigua d’una font que mai para, les escoles musicals han sigut caldo de cultiu de les nostres bandes i han permés que esta labor cultural, perdure en alguns pobles per més d’un segle.

Dades CIUM Genovés

I en la segona part del concert la Banda de la Societat Musical de La Llosa de Ranes  interpretarà:

II

Rubores  (pasdoble) – Pascual Marquina

El orinoco ilustrado – Enrique Hernandiz Martínez

Historia de un bandolero – Teo Aparicio-Barberán

Mestre-director: Francisco José Sánchez Roca

NOTES AL PROGRAMA

* EL ORINOCO ILUSTRADO,  ENRIQUE HERÁNDIZ MARTÍNEZ

Obra basada en el famós llibre que va escriure el jesuïta valencià José Gumilla nascut a Càrcer el 1685, immortalitzant l’experiència de la seva exploració, recopilació i investigació durant els 26 anys que va estar de missioner a la conca del Riu Orinoco.
L’obra es descriu amb sonoritats àmplies i sempre sorprenents, per a delit sensorial, amb la intenció d’unificar el que seria la imatge i so sense horitzó ni perspectiva formant un «alguna cosa» perfecte de planes i muntanyes típiques d’aquella conca formant un soniod que sent continu i caòtic, és no obstant això, un silenci total, o celestial propi de la naturalesa aliena a tot soroll humà.

Les principals tècniques de composició són:
L’ús de la tonalitat, com al · lusió de l’època inspirada per facilitat dels sentits.
L’ús del minimalisme, reflectit en la continuïtat de les aigües, com va dir Gumilla, «un mateix fluid amb diferents corrents».

* HISTÒRIA D’UN BANDOLER, TEO APARICIO-BARBERÁN
(Poema Simfònic)

Aquest poema simfònic està inspirat en la història del bandoler espanyol José María Hinojosa, «El tempranillo», que es va convertir en proscrit després de matar a un home per venjar la seva mare.
Des de molt nen els seus correries li van fer tan cèlebre que va prendre fama de «Robin Hood» que roba als rics per ajudar els pobres. Al llarg de totes les terres de andalucia «El tempranillo» burlava a les tropes de Ferran VII incapaços de capturar els saltejadors. La seva fama de bandoler romàntic la exalten els estrangers que viatgen per Andalusia com el francès Merimée autor de Carmen, que relata les seves aventures i destaca que era «guapo, valent, i cortès i molt considerat amb dones i ancians». La seva llegenda explica que sempre deixava als viatgers els diners suficients per arribar al poble més proper, i mai va refusar a ningú el permís de conservar qualsevol joia que li era preciosa pel seu record.
Davant la creixent amenaça d’altres bandolers malvats i sanguinaris, un grup de terratinents visita al Rei i aconsegueixen convèncer-lo que l’única forma d’acabar amb ells és convèncer «El tempranillo» perquè lluite de part seva.
Com en tota història d’aventures hi ha una paral · lela història d’amor que també té el seu «leitmotiv» presentat en aquesta ocasió per la guitarra espanyola.
A l’agost de 1832 degudament uniformats reben a Còrdova, el nostre bandoler i els seus companys, la benedicció del bisbe desfilant per la ciutat i passant a continuació a patrullar pels mateixos camins que abans assaltaven, aquesta vegada del costat de la justícia.