I per fi arriba el gran moment, eixa setmana que totes i tots els músics estem esperant: la setmana de Santa Cecília. Quan ens pregunten què és per a nosaltres la música, molts de nosaltres podem dir que és la nostra segona família. Per mitjà d’ella ens unim amb persones de totes les edats sense que aquest factor siga important.

Des d’aquesta plataforma que em brinda la societat musical, he volgut escriure unes paraules per acomiadar-me, de la que ha sigut la meua casa, i ho seguirà sent, l’Escola de Música.             Estic segur que a partir d’ara, amb un nou rumb, aquesta escola tindrà la força dels aires renovats i de noves idees que donaran un altre impuls, si

Novembre ens obri un ventall d’infinites possibilitats musicals com concerts, activitats pedagògiques, xarrades, reflexions… amb la finalitat de ressaltar allò que els músics fem habitualment durant l’any. Aquest hàbit, junt amb l’evolució de la nostra societat, fa que ens siga difícil recordar o explicar als més joves, les arrels de les societats musicals. I és que diuen que: “En la