Cada any, amb l’arribada de Santa Cecília, patrona dels músics, celebrem molt més que una data assenyalada al calendari: celebrem la passió, l’esforç i el creixement personal de tots els músics, així com l’entrada a la banda dels nous membres que passen a formar part d’aquesta família de manera oficial.
Per a mi, ser músic és molt més que tocar un instrument, formar part d’una banda o, fins i tot, ser mestre d’aquesta meravellosa disciplina. Ser músic és disposar del mitjà de la música per compartir els sentiments, l’esforç i la passió que posem a l’hora d’interpretar una peça, i també gaudir escoltant la interpretació musical dels companys i companyes d’afició i professió.
Com a cap d’estudis de l’escola de música, m’agradaria destacar la importància de les institucions musicals que formen part del nostre poble: l’Escola de Música Miguel Esparza, encarregada de formar les i els futurs músics, i la banda de música, que ofereix un lloc on tocar en conjunt, compartir experiències i disposar dels recursos necessaris perquè tot funcione.
Evidentment, perquè aquestes dues institucions puguen funcionar, cal la dedicació de persones que fan un gran esforç i inverteixen molt de temps perquè tot vaja rodat com un rellotge.
Començant per Itziar, presidenta de la Societat Musical, que, junt amb la junta directiva, treballa perquè tothom puga gaudir com cal de cada moment relacionat amb la societat; i continuant amb Ana, directora de la nostra escola de música, una força imparable de creativitat, idees i nous reptes que ens impulsen a superar-nos dia a dia i a mantenir en ordre el funcionament del centre.
Pel que fa a l’escola, no vull oblidar-me dels nostres professors i professores, que tenen la importantíssima tasca de transmetre la nostra passió compartida per la música, motivar l’alumnat i guiar-lo pel millor camí possible per arribar a les seues metes.
Per acabar, vull posar en valor els veritables protagonistes: els músics que entren a la banda cada any, aquells i aquelles que, després d’anys de dedicació i estudi, tanquen una etapa i n’enceten una nova formant part de la banda gran, mentre continuen creixent com a músics al conservatori o a l’escola. I tot açò no seria possible sense els pares i mares, que estan sempre al peu del canó: són la veu de la consciència quan falten ganes d’estudiar i recorden la importància d’assajar, tant durant la formació com quan ja formen part de la banda.
Visca Santa Cecília i visca la Societat Musical de la Llosa de Ranes!
Jaume Huerta
Cap d’estudis de l’Escola Miguel Esparza
Societat Musical de la Llosa de Ranes 