Una vella il•lusió

Una vella il•lusió

 

Escrit Santa Cecília'16
Dario

Darío Giner Climent, Director de l’Escola de Música Miquel Esparza

Quan s’acosten les festes de Santa Cecília ens adonem que formem part d’una societat. Diu la definició de societat que és una agrupació de persones, i també diu que la relació que s’estableix implica un cert grau de comunicació i cooperació i que, en un nivell superior (quan es produeix la transmissió generacional de coneixements i comportaments d’aprenentatge) pot qualificar-se com “cultura”. Potser els diccionaris diuen que societat i cultura són termes distints encara que jo crec que en el nostre cas es barregen perfectament. Els dos termes van de la mà i superen la barrera de les relacions personals i de treball. Estem parlant de transmissió d’experiències i de coneixements que ha perdurat durant molts anys i perdurarà molts més en el futur.

        De la nostra societat han format part moltes persones al llarg dels anys, si especifiquem han format part molts músics, alguns d’ells han arribat lluny a l’àmbit professional però continuen formant part de la nostra societat quan les circumstàncies ho requereixen. Altres també han arribat lluny i no han continuat el nostre camí. Hi ha músics que ho són tota la vida sense eixir del poble, hi ha altres que sols han tingut un pas efímer pels nostres faristols. Actualment tenim músics de tots els tipus: músics professionals que aporten la seua saviesa  donant qualitat al conjunt, altres estudiant que lluiten per fer-se un lloc al difícil món de la música, altres que acaben de començar i encara no tenen clar ben bé el seu futur i altres, la majoria en una banda amateur, que aporten el seu esforç i la seua dedicació tot i dedicar-se a altres treballs i ocupacions. De tots ells es nodreix la nostra societat i donen forma a una idiosincràsia pròpia que ens ha fet arribar fins el dia de hui amb l’orgull de portar el nom del poble fins on els èxits ens han conduït.

Una d’aquestes persones que han passat per la nostra societat, i aprofite aquestes línies per traure-la a la palestra, és José García Pastor, músic i director nascut a La Llosa de Ranes. Actualment  Severino Mompó, natural d’Antella, està acabant una Tesi Doctoral basada en la seua figura. Per ell s’han interessat gent de Bocairent i crec que, és el nostre deure com a entitat cultural del poble que el va veure nàixer, divulgar la seua obra de la millor manera que podem fer-ho, interpretant-la.

José García Pastor és autor de pasdobles com ara: “Llosa de Ranes”, “García Trejo”, “Roger Solar”, “Marín de Selgas”, “Benifairó”, “Benejama” o “La música nova”. Però de tots ells, tinc un especial record pel pasdoble “Victoria”, una de les primeres peces que jo vaig tocar en entrar a la banda gran.

És per això que des d’ací, i per qui vulga recollir el guant, faig oficialment la petició  de enregistrar l’obra de José García Pastor en un CD com a un projecte que va més enllà d’uns mesos. Jo em puc comprometre a revisar tot el material que tenim d’ell al nostre arxiu, informatitzar-lo i maquetar-lo perquè, a molt tardar, a l’any 2020 el podam tindre preparat i gravar-lo. Fins eixe moment tenim la feina de buscar un patrocini que carregue amb els costos que comporta tot aquest projecte.

Aquesta és una d’eixes velles il·lusions que tinc al cap i que espere que arribe a bon port.

Per acabar, donar-vos les gràcies a tots els que feu possible que açò es puga repetir any rere any i vos desitge que passeu unes grans festes de Santa Cecília. Un abraç a tots.

Darío Giner Climent
Anuncios