Menció d´honor amb honor de menció

Normalment, quan arribava l´hora de rebre els premis d´un certamen, alguns ja estàvem en el McDonalds d´Alfafar per tal d’agafar creïlles acabades de fer. No es que no confiarem en les nostres possibilitats, la veritat es que estàvem acostumats a no guanyar mai res. Ja havíem perdut la fe en els tribunals i ens donava ja tot un poc igual. El que no ens donava igual era l ´assistència als assaigs, doncs complíem la majoria en més d´un noranta per cent dels compromisos. De l’època que parle la majoria ni se’n recorda, altres no hi eren i molts d’aquells ja no estan. Però no per això ha caigut en l’oblid. El mateix Paco Sánchez Roca, en l’entrevista que li va fer Levante.tv, va honrar ,amb la seua menció, a tots els d´aquell projecte i del qual ell també va formar part. Potser han sigut molts els condicionats que han dut, a la banda de la Llosa en esta ocasió, a la consecució del premi i no vaig a analitzar-los.

Però si que és assenyalable la determinació del director en este cas. No es pot fer res si no n´hi ha la voluntat de fer-ho i en este particular el que porta el «palet» té massa clar el que s´ha de fer. En La Llosa de Ranes tenim una certa tendència a les modes, com en tots els pobles clar. Amb la diferència que les coses es viuen amb més intensitat que a altres poblacions de la mateixa comarca. De segur que la «música» va a crear ara tendència i s’haurà d’anar amb compte de cóm es fan les coses a nivell institucional. L´escola de música ha de ser sempre la pedra angular de qualsevol societat musical, i és ara quan n’hi ha que cuidar les formes i els fets, i sobre tot el pla de viabilitat en un futur a curt i mitjà termini.